Tat Vilà    
    català · español · english    

 

 

La dansa de la Tat

Domènec Corbella
Pintor i professor de la UB

 

El fruït indehiscent de la Tipuana originària de l’Argentina, es forma a partir
d’una ufanosa floració de color groc-taronjat, que esclata entre juny i agost, per
engendrar i ser portador d’una a tres llavors de color rogenc. Si fins aquí la natura ja
ens ofereix tot un espectacle, a partir d’aquest moment i coincidint en la tardor, té lloc
un ritual que és tot un misteri1 encara més fascinant. El seu fruït de quatre a set cm.
en samara ja assecada, es despren de l’arbre per iniciar un viatge volador. És en
aquest moment, quan alliberada i gràcies a la seva estructura alada iniciarà una dansa
orgànica que precedeix a l’acoplament i que s’anomena vegetal.

Les primeres formes de dansa estaven relacionades amb la màgia de la
maternitat, per tant, des del seu orígen es mostrà com un element associat amb allò
més profund de l’home (Prudhommeau,1998, p.410). La dansa no és altre cosa que
un procés, devenir o transcurs, és una acció màgica, és una pantomima de
metamorfosi de funció cosmogònica (Zimmer,1941, cit: Cirlot.1981, p.164). La dansa
és un ritual que porta la unió entre el cel (arbre) i la terra per tal que les llavors puguin
ser fecundades en el seu interior. Com una ala d’àngel, així és com li agrada
anomenar-les la Tat, les samares iniciaran un moviment armoniosament helicoidal
amb la finalitat de facilitar l’acoplament amb la terra, i així poder germinar i reïniciar el
cicle vital, però per això, cal que es produeixi el fenomen del assecament per
aconseguir la suficient lleugeresa per poder iniciar l’esmentada dansa.

Des de petita, els ulls de la Tat es varen deixar sorprendre davant aquest
merevellós espectacle de la Tipuana, en certa manera, semblant al prodigiós
espectacle dels cirerers en flor japonesos. Sota l’ombra d’aquest airós arbre es
preguntava, com és possible que hi sortin ales d’angel?. Aquesta imatge ha quedat
impressa en el còrtex cerebral de la Tat com un conte de fades, fins que ha trobat el
moment de donar-li vida.

Quan l’artista es llança a la creació, no busca cap objectiu, només existeix la
seva necessitat d’expressar en tant que individu. Aquesta necessitat quasi biològica
es transforma en una força motriu contínua (Xingjian, 2000, p.15)”. Aquesta força es
pot manifestar de moltes maneres més o menys performatives com la mateixa dansa;
de fet l’acte de crear comporta actuar, en certa manera dansar. La dansa de la Tat, en
aquesta ocasió, s’ha inspirat en la dansa de la samara de la Tipuana, i com a bona
esteta, captivada pel seu misteri i posant-t’hi l’actitut reflexiva que mereix, s’ha
dedicat a enfilar ales d’àngel a tort i a dret per poder-nos oferir una pluja de samares
o ales d’àngel, i vet aquí que s’ha trobat immersa en una pluja celestial d’ales d’àngel
que coincideix pràcticament en la superficie dels 40m2 que pot ocupar l’expanció del
mateix arbre de la Tipuana.

En aquest procés de creació perfomativa o instal·lació, la Tat ens fa una
recreació i revitalització d’aquesta part del cicle vital de l’ala d’àngel, de manera que
el seu estat natural assecat i mat, passa a convertir-se en límpid, diàfan, il·luminat i
vibrant mitjançant un procés de platejat. Vet aquí, com l’ala d’àngel esmorteïda, es
reanima i vivifica, alhora que una fina connexió umbilical fa que podem recuperar
seqüencialment la caiguda de l’ala d’àngel i recrear-nos en una nova dansa, la de la
creació cinètica. Sense proposar-s’ho, ens veiem inmersos en un espai d’elements en
moviment, per tant en una mena de mòvil, com de fet és el mateix arbre de la Tipuana
quan l’aire o el vent impulsa els ramells del seu fruït en l’espai.

Estem doncs en última instància, davant d’una obra-objecte, on el moviment i
el canvi de llum i reflexos es combinen i s’ens mostren com esencials. Tota instal·lació
ens convida a la participació, deixem-nos portar doncs i endinsem-nos en la dansa
vital i existencial de la Tat i gaudim també d’aquesta pluja celestial.



Referències:
Cirlot, J-E. (1981): Diccionario de simbolos. Barcelona. Labor.
Gao Xingjian (2004): Por otra estética seguido de reflexiones sobre la pintura. Basrcelona. El cobre.
Prudhommeau,G (1998): Cit por Sauriau, E. Diccionario Akal de estética. Madrid. Ediciones Akal.

 

 

 

 

 

 

 

 

tipuana1

tipuana1

tipuana2

tipuana3

tipuana4